L’actual crisi financera està servint d’excusa per a una ofensiva sense precedents contra els drets conquistats durant segles de lluita obrera. Som persones, no mercaderies. Tenim drets i els defendrem.

Cada dia s’evidencien més les formes deshumanitzades de treball. L’organització del treball en les empreses privades i en les administracions públiques empitjora les condicions en les quals prestem els nostres serveis professionals perquè la màxima obtenció de beneficis és el més important. La salut física i psicològica de les persones treballadores cada vegada sembla menys important.

El fantasma de l’atur i la desprotecció social pressionen cap a la rebaixa dels estàndards mínims de seguretat i salut laboral, fet que acreix la violència organitzacional que suposa una font permanent de malalties i accidents laborals.

I sembla que les propostes dels rics, dels banquers i dels governants per al present i el futur van per aquest camí deshumanitzat. L’actual model econòmic, s’ha demostrat incapaç de generar justícia social, ni distribució equitativa dels recursos, ni desenvolupament sostenible en harmonia amb la naturalesa.

[llegir-lo complet]